En Vila d’Abadal té raó
Pocs polítics amb responsabilitats de govern tenen la valentia de dir la veritat. I encara son menys els qui actuen en conseqüència i posen els interessos generals per sobre dels particulars. En Vila és tossut, del morro fort, fortíssim. No es pot discutir amb ell si creu que té raó. Us ho dic per experiència. Però és profundament honest.
M’imagino que hores d’ara, amb la de la Vega i tots els progres d’Iniciativa amenaçant-lo, algú es pot pensar que l’estan acollonint. No el coneixen. Si acaba cendint serà per estricta obediència i fidelitat al seu partit. I si mai algú enfronta la fidelitat al partit i al seu poble, jo tinc clar què triarà.
A més, aquest cop, en Vila té raó. Tota la raó. En els darrers vuit anys hem “acollit” més d’un milió d’habitants. A Vic representen un 23% de la població. Els hem “integrat“ perquè facin les feines més desagradables: treballs a la construcció, a la industria, als bars, als escorxadors… Sovint treballs eventuals i poc pagats. A canvi oferim metges i escoles. Ells cotitzaven i nosaltres ens jubilàvem o ens feiem funcionaris. Ells pencaven i nosaltres ens ho miràvem amb la consciència tranquil·la. Pobrets, als seus països es moren de gana i aquí tenen feina, casa i gaudeixen dels plaers de la societat del benestar. Mentre nosaltres deixem de treballar i ens n’aprofitem.
Dins de la més estricta legalitat us puc dir que ells m’han salvat l’empresa, ja que ningú vol anar a torns i els forns de vidre treballen 24 hores al dia 7 dies a la setmana. Cap animadversió envers ells doncs, sinó agraïment. Però us ben asseguro que quan ha calgut reestructurar, tothom ha tingut clar que es millor salvar 130 llocs que perdre’n 200.
La pena es que el model “ells treballen fent pisos i a les industries mentre nosaltres, nadius, fem I+D, i gaudim del present” no es un model… sostenible (oh! oh!! com m’agrada aquesta paraula en un context com aquest!). Perquè, amb la crisi, ja no es fan pisos, i la producció industrial s’ha reduït un 30%. I òbviament les empreses han prescindit dels darrers vinguts, es a dir dels immigrants.
Els progres, sociates i demés benefactors de la humanitat en general ens estan amagant la dura realitat. Ells necessiten els seus vots. Nosaltres, els ciutadans necessitem solucions. L’atur és en gran part de gent immigrada i no hi ha solució possible. Ara no hi ha feina per ells (ja hem arreglat totes les voreres) i molt possiblement no n’hi haurà en els propers anys. Opino que caldrà restringir la immigració i donar dret de ciutadania (es a dir legalitzar) només als immigrats que permetin fer sostenible un model equilibrat de ingressos i despeses públiques (oh! oh! oh! com m’agrada de repent la paraula sostenible!).
En Vila d’Abadal ha obert el camí i ha posat el debat sobre la taula. Ara cal que els altres polítics juguin amb el mateix grau d’honestedat. Gràcies, Josep Maria.
